Dos investigadors de Sostenipra, entre els millors científics del clima del món
Quatre investigadors de l’ICTA-UAB estan inclosos en la llista de Reuters dels millors científics climàtics del món. Per construir-lo, Reuters ha creat un sistema per identificar i classificar a 1.000 acadèmics climàtics segons la seva influència.
Els quatre investigadors de l’ICTA-UAB són Jeroen van den Bergh, Joan Rieradevall, Antoni Rosell-Melé i, Xavier Gabarrell i Durany. Es tracta dels científics de la UAB inclosos a la llista, que identifica un total de 22 investigadors de centres espanyols entre els més influents.
Aquesta llista recull les històries dels científics que estan tenint un major impacte en el debat sobre el canvi climàtic: les seves vides, el seu treball i la seva influència sobre altres científics, el públic, activistes i líders polítics. Per identificar als 1.000 científics més influents, han creat la Hot List, que és una combinació de tres classificacions. Aquestes classificacions es basen en la quantitat d’articles d’investigació que els científics han publicat sobre temes relacionats amb el canvi climàtic; amb quina freqüència aquests articles són citats per altres científics en camps d’estudi similars, com biologia, química o física; i amb quina freqüència es fa referència a aquests articles en la premsa no especialitzada, les xarxes socials, els articles sobre polítiques i altres mitjans.
Les dades es proporcionen a través de Dimensions, el portal de recerca acadèmica de l’empresa de tecnologia britànica Digital Science. La seva base de dades conté centenars de milers d’articles relacionats amb la ciència climàtica publicats per molts milers d’acadèmics, la gran majoria publicats des de 1988.
Per a la primera classificació, seleccionen els investigadors en funció del nombre d’articles publicats amb els seus noms fins a desembre de 2020, segons l’índex de sistema Dimensions. Busquen treballs relacionats amb el clima examinant els títols o resums dels articles (descripcions de la investigació) a la recerca de frases estretament relacionades amb el canvi climàtic, com “canvi climàtic” en si, escalfament global, gasos d’efecte hivernacle i altres termes relacionats. Aquests documents se centren explícitament en el canvi climàtic en lloc de mencionar de passada. Per a ser inclòs en el recompte, un article ha de ser citat per, al menys, un altre científic almenys una vegada.
La segona classificació es basa en el que Dimensions descriu com un “índex de cites de camp”. Per a cada article, es calcula una proporció “dividint el nombre de cites que ha rebut un article per la mitjana rebut per documents publicats en el mateix any i en la mateixa categoria de Camps de Recerca”, segons Dimensions. Aquesta classificació està destinada a mesurar la influència de la feina dels científics entre els seus parells.
La tercera classificació es basa en l’Altmetrics Attention Score de Digital Science, una mesura de l’abast públic d’un article d’investigació. La majoria dels articles reben una puntuació basada en referències en una varietat de publicacions, inclosos els principals mitjans de comunicació, Wikipedia, articles de polítiques públiques i llocs de xarxes socials com Twitter i Facebook. La classificació està destinada a mesurar la influència de la feina dels científics en la societat en general.
El puntuació final de cada científic es basa en la suma de cada classificació: com més baix és la puntuació, més gran és la influència general de l’acadèmic i, per tant, més alt se situa en la Hot List.
Algunes notes de precaució. Primer, la Hot List no pretén ser un rang dels científics climàtics “millors” o “més importants” del món. És una mesura d’influència. En segon lloc, la Hot List té algunes limitacions inherents a la nostra metodologia. Per exemple, la seva anàlisi es va centrar en els títols i resums dels articles, no en els textos complets, de manera que és possible que Reuters hagi obviat alguns estudis que sí que toquen el canvi climàtic. La puntuació Altmetrics es pot esbiaixar cap amunt si un o alguns dels articles d’un científic tenen puntuacions particularment alts i els seus articles restants tenen puntuacions comparativament baixos.
A més, la Hot List afavoreix els prolífics. La primera de les tres mètriques classifica als científics segons la quantitat d’articles publicats. Les altres dues mètriques, per als índexs de cites i l’abast del públic, estan dissenyades per compensar aquest possible biaix, però és possible que no ho facin del tot.