Susana Toboso-Chavero, doctora nº36 de Sostenipra
L’investigadora Susana Toboso-Chavero de l’Institut de Ciència i Tecnologia Mediambiental (ICTA-UAB; https://www.uab.cat/web/icta-1345819904184.html) i el grup de recerca Sostenipra (https://www.sostenipra.cat/en/) va defensar amb èxit la seva tesi sobre “Integrar el nexe d’aliments, energia i aigua en els sostres urbans”, sota la supervisió del professor Xavier Gabarrell, la professora Gara Villalba i la doctora Cristina Madrid-López. El comitè d’avaluació estava compost pel professor Francesco Orsini, Johannes Langemeyer i Jorge Sierra-Pérez.
La tesi doctoral se centra en estratègies urbanes sostenibles. Aquestes estratègies abasten molts camps diferents i són clau per transformar les ciutats en llocs més sans, més justos i més verds. Les ciutats sovint es basen en un sistema d’economia lineal, i tres dels recursos més essencials necessaris en les zones urbanes són l’alimentació, l’energia i l’aigua (POEM). Per tant, les ciutats han de trobar solucions circulars, tancant llaços d’energia i materials i evitant la generació de residus i emissions. Per tant, una d’aquestes solucions circulars és l’ús de teulades infrautilitzades per implementar la producció de verdures, energia o collita d’aigua de pluja, és a dir, l’enfocament mosaic Roof anomenat pels autors.
A aquest efecte, aquesta dissertació pretén avaluar els impactes mediambientals i socioeconòmics, i els beneficis de l’aplicació de la producció alimentària, les infraestructures d’energies renovables i la collita d’aigua de pluja, en els sostres disponibles per a ciutats autosuficients. En primer lloc, es va proposar una directriu completa per a l’aplicació precisa d’aquests sistemes en els sostres urbans, des dels aspectes tècnics fins als indicadors mediambientals, socials i econòmics. Posteriorment, per avaluar el mosaic de Roof, es va aplicar a diferents escales i àrees urbanes.
Els dos primers estudis es basen en habitatges, i el tercer es basa en un municipi amb tres formes urbanes característiques. El petit metabolisme d’aquestes zones urbanes va ser avaluat, concloent que els habitatges tenen l’electricitat més baixa (0,75-0,82 MJ/hora), les taxes metabòliques de verdures i aigua. En canvi, les zones d’habitatge monofamiliar mostren les taxes més altes en les taxes metabòliques vegetals i elèctriques. Respecte als diferents indicadors de sostenibilitat, trobant una part rellevant de l’autosuficiència en el subministrament de vegetals, del 17 al 115% a través de l’aplicació de l’agricultura a l’aire lliure o hivernacles en les teulades, i també en la producció d’energia amb percentatges del 7-71% a través de panells solars. En el cas de l’autosuficiència de l’aigua, el percentatge és alt 66-227% per a la irrigació dels cultius, però per a usos específics, com ara la fluixació i la bugada els percentatges són baixos, del 18-38% per a ús únic, o la bugada o lavabo. En termes d’indicadors mediambientals, els escenaris amb més sostres implementant panells fotovoltaics representen un alt estalvi de CO2, però simultàniament un alt impacte ambiental en la seva fase de construcció (98 kg CO2 eq/m2/any). Els indicadors socioeconòmics il·lustren que aquests nous sistemes podrien abastar entre el 9-71% i el 7-18% de la pobresa energètica i de l’aigua, respectivament. Quant a l’estalvi monetari, les llars podrien estalviar entre 335-1801 year/any depenent de l’escenari aplicat.
Per involucrar les parts interessades en el disseny d’escenaris futurs, la percepció pública d’aquestes estratègies es va avaluar a través de processos participatius i enquestes, revelant que la majoria dels residents prefereixen implementar panells fotovoltaics en els seus sostres (65-77%). No obstant això, per a l’aplicació de l’agricultura urbana, el percentatge disposat a acceptar és menor, entre el 7-21%. Per tant, existeix una necessitat de polítiques destinades a l’ús de sostres per a altres sistemes que no siguin panells fotovoltaics, com l’agricultura a l’aire lliure, els hivernacles al sostre o els sostres verds.
Tenint en compte les conclusions d’aquesta dissertació, les futures línies de recerca proposades estan establint diferents projectes pilot en diferents formes i tipus de residents urbans, amb l’objectiu de supervisar i provar el mosaic de Roof i la inclusió de totes les parts interessades en el disseny d’estratègies urbanes per a ajustar les seves preferències i necessitats amb solucions efectives per al canvi climàtic a les ciutats.